Aldees i Pedanies

IniciQuè veureAldees i Pedanies

Fins al segle XVIII la població rural de l'actual terme de Requena no va ser abundant, perquè la majoria del territori va estar dedicat a deveses de pasturatge, en les que existien cases disperses. En la contornada d'estes cases se van anar obrint terrenys de cultiu, dedicats a cereal o al regadiu, on era possible, i se van anar creant les crides "labores", latifundis de major o menor extensió, pertanyents a famílies urbanes acomodades i en les que treballaven jornalers o renders.

A partir del segle XVIII, amb el creixement de la població es va ampliant el terreny cultivat i van formant-se les actuals aldees amb població concentrada i abundants cases disperses de labor i xicotets caserius. Des del segle XIX, després de les desamortitzacions, i sobretot amb la massiva plantació de vinya, en la segona mitat d'eixa centúria, el creixement poblacional de les aldees va ser vertiginós fins mitjan del segle XX. En esta època la ciutat comptava amb uns 8.500 habitants i la població rural aconseguia els 12.000. Però, l'èxode rural que s'inicia en la segona mitat del segle XX ha anat buidant caserius i cases de labor, algunes aldees i minvant altres.

Actualment la població urbana ha crescut, sobrepassant els 16.000 habitants en la ciutat i la rural ha minvat, existint en les 25 pedanies poc més de 4.000 habitants, comptant que en Sant Antoni es concentren quasi 2.000. Els habitants de l'espai rural requenense s'han dedicat a l'agricultura de secà majoritàriament passant dels cereals a la vinya per a convertir-se este en monocultiu. Cal afegir una part dedicada a oliveres i ametlers, havent-se desterrat el cultiu del cereal pràcticament en l'actualitat. Les hortes que van ser molt estimades per la producció d'hortalisses, cereals, farratges i lleguminoses, estan hui abandonades per l'escassa rendibilitat.

Complement de la producció agrícola va ser la ramaderia d'ovelles i cabres i l'apicultura que des de segles va practicar la transhumància a la Serra de Conca a l'estiu i a comarques valencianes més càlides a l'hivern. Important va ser l'aprofitament de la muntanya en aldees situades entre pinedes, fins que es va iniciar l'èxode rural. Atxeres, llenyaters, tornilleros i carboners tenien nets les nostres muntanyes i guanyaven, durament amb això, el seu jornal

Dins dels dedicats a l'agricultura van existir diferents escales entre les que cal destacar els llauradors hisendats amb servents permanents i jornalers a temporades. Llauradors de mitjana propietat que contractaven jornalers temporers. Llauradors de xicoteta propietat que augmentaven les seues rendes amb l'apicultura. Renders que vivien en labors i pagaven als amos el seu corresponent rendisc en espècie i els jornalers que podien ser permanents en una labor o amb un hisendat i els jornalers temporers que treballaven en recol·leccions i en el temps lliure en l'aprofitament de la muntanya. Els pastors podien ser propietaris, contractats en una labor o en cases d'hisendats

  • Barrio Arroyo

    Barrio Arroyo es troba entre Sant Joan i Roma, a poc més d'un quilòmetre de Sant Antoni, de la que li separa el Riu Magre

  • Calderón

    Esta aldea, que va sorgir al costat de la Casa Calderó, és la més xicoteta de la Vega del Riu Magre

  • Campo de Arcis

    Ens trobem en una de les aldees amb major població estable del municipi de Requena.

  • Casas de Cuadra

    Rep el seu nom D. Alonso de la Cuadra, el qual posseïa terres i casa en esta partida cap a 1710

  • Casas de Eufemia

    En Casas d'Eufemia viuen habitualment unes 170 persones, en una població que es troba a uns 10 minuts amb cotxe de Requena

  • Casas de Soto

    Esta aldea, rodejada de pinnades, és un lloc idoni per a passar l'estiu i descansar

  • Casas del Río

    Si lloc a dubtes el més destacat d'esta pedania és la sénia de fusta construïda originàriament en el segle XVIII

  • El Azagador

    El nom de la pedania de l'Assagador es va originar en la conversió en regadiu de les riberes del riu Oleana (hui riu Magre) pels àrabs.

  • El Derramador

    Su nombre proviene probablemente de los derrames de las antiguas casas de labor de la zona. Los inicios se encuentran ligados a la Casa Oria (hoy Bodegas Torre Oria), antigua casa de labor

  • El Pontón

    El Pontón és la pedania més propera a Requena, a uns 3 kilòmetres. El Pontón és per tant una de les aldees millor comunicades i per això té el futur ben assegurat.

  • El Rebollar

    L'origen de la Rebolleda es deu a una primitiva ermita situada junt amb el camí vell de València, no molt lluny de l'ermita de Nrta. Sra. del Rosario

  • Fuenvich

    Posseïx nombrosos paratges, camins i sengles per on passejar entre els que cal destacar el Toyo Fosc

  • Hortunas

    En el seu entorn trobem diferents camins i rutes que ens permeten disfrutar d'agradables paisatges

  • La Portera

    Rodejada de boscos i muntanyes oferix multitud de possibilitats per a passejar, anar amb bicicleta o fer senderisme

  • Los Cojos

    Un dels seus majors atractius és el paratge conegut com El Saltador ubicat junt amb la Rambla Albosa

  • Las Nogueras

    Las Nogueras, situada en plena Serra de Juan Navarro, compta amb indubtables valors naturals i paisatgístics

  • Los Duques

    Situat dins del Parc Natural de les Falçs del Cabriol, compta amb una gran varietat de paratges i paisatges naturals

  • Los Isidros

    Situada en la N- 332 que unix Requena amb Albacete, és una de les més pedanies més dinàmiques del terme gràcies als seus més de 500 habitants

  • Los Pedrones

    El paisatge d'esta aldea està format per una gran extensió de vinyes i boscos de pins que ens inviten a donar llargs i plaents passejos gracias a sus más de 500 habitantes

  • Los Ruices

    Los Ruices és una de les pedanies més allunyades de Requena, ja en el límit amb el terme municipal de Venta del Moro

  • Penen de Albosa

    Penén de Albosa és una de les poques aldees de Requena a les que s'ha d'anar a propòsit, ja que no es troba de pas de camí a cap lloc

  • Roma

    Roma, una de les pedanies de la vega del Riu Magre, es troba a uns 7 quilòmetres de Requena, i a uns escassos dos quilòmetres de Sant Antoni, pràcticament un passeig

  • San Antonio

    L'origen històric de Sant Antoni és molt antic i ja consta com a entitat estable de població a mitjan segle XV, com ho prova la construcció de la seua ermita l'any 1444 davall l'advocació de Sant Antoni

  • San Juan

    Els primeres referències sobre este nucli es troben en documents de l'Edat Mitjana, i sempre estan relacionades amb la Sendera Real que connectava la Manxa amb València

  • Villar de los Olmos y de la Cañada

    Villar de Olmos compta amb importants jaciments arqueològics que acrediten la presència humana en la zona fa milers d'anys