Història de Requena

IniciSobre RequenaHistòria de Requena

 

Els resultats de les excavacions arqueològiques realitzades a l'interior de la Fortalesa i en la plaça del Castell amb motiu de la seua rehabilitació va permetre fixar, per fi, l'origen de la ciutat "La Vila", que es va datar en el segle VII aC corresponent a la I Edat del Ferro.

De l'Ibèric ple (segles IV - III a C) va aparéixer una gran habitació i diverses llars d'argila associades a ella, així com ceràmiques, gerres, àmfores, etc.

Un altre moment cronològic correspon a l'època imperial romana, en el segle II d C, de la que es trobaren tres aljubs amb mur, sitges de planta circular al costat d'un forn i diversos materials de construcció. Més tard, segons la tradició històrica, es data a Requena en l'època àrab, quan el gran influx d'Al-Andalus cobria aquesta terra, concretament es fa referència a l'últim període califal, l'origen toponímic àrab és RAKKANA, que significa "La forta, la segura" i ja apareix citada així en les cròniques sobre els itineraris seguits per les tropes del Califat a mitjans del segle X.

Es desconeix exactament la data de la conquista cristiana encara que es suposa que va ocórrer pacíficament després de la conquesta de València en 1238 pel rei Jaume I el Conqueridor. Però Requena no va passar a pertànyer a València, sinó que pocs anys després, per acord amb Alfons X el Savi va passar a formar part del Regne de Castella.

El seu caràcter de ciutat fronterera, duana de Castella, va convertir Requena en un enclavament estratègic i d'un important auge comercial. En 1257 Requena va rebre la Carta Puebla de part d'Alfons X i en 1264 la concessió de port sec i almoixerifat.

També va tindre fira de setembre des del segle XIII i mercat setmanal i de bestiar des del segle XIV per concessió del rei Enric IV. El signe de la pau i la prosperitat va arribar a Requena amb el regnat dels Reis Catòlics. Amb la unificació d'Aragó i Castella la funció defensiva passà a un segon pla i va créixer en gran mesura la funció comercial.

En el segle XVIII Requena va viure una etapa de prosperitat gràcies al desenvolupament de la indústria de la seda. Requena va arribar a tindre 800 telers i es va convertir en el quart nucli de la seda d'Espanya. En morir Ferran VII els veïns de Requena se sumaren als partidaris d'Isabel II i en reconeixement al rebuig i a la defensa de la plaça enfront dels Carlistes en 1836 se li va atorgar a Requena el títol de Molt Noble, Lleial i Fidelíssima ciutat de Requena.

La incorporació de Requena a València es va produir en juny de 1851 per motius econòmics i de proximitat. La incorporació en l'àmbit de la jurisdicció eclesiàstica es va retardar fins a l'any 1957. En el segle XIX Requena va sofrir una gran transformació gràcies a l'auge de la viticultura, el ferrocarril i l'establiment de la carretera, cosa que la va transformar en una ciutat industrial, agrària i comercial.